40 anys d'història, de cultura, de comunitat, 40 dècades exercint d'àgora del barri del Camp d'en Grassot. El Centre Cívic La Sedeta celebra els seus 40è aniversari recuperant la història d'una de les fàbriques tèxtils de la Barcelona de principis del segle XX que va esdevenir centre cultural i social l'any 1985 mercès a les demandes i lluites veïnals.

La Sedeta acull cursos i tallers, programacions de concerts, teatre, poesia, dansa, etc.. Per grans i petits. La Sedeta és pulmó de cohesió social.

Hem traslladat el Territori Clandestí a La Sedeta per parlar amb la seva directora: l'Andrea Balaguer, amb l'Andreu Mas: membre de l'Assemblea de la Sedeta i director del grup de teatre de la gent gran de la Sedeta "Sinofós", amb el Josep Cervera, expresident de l'Associació de veïns i usuari del centre i també amb el Joan Manel Hernández, usuari dels bucs d'assaig amb les seves bandes i president de l'Associació Al Ras, organitzadors del Festival de Blue Grass, "Al Ras". El Joan Colomo, músic i veí de la Sedeta ha posat la música al nostre programa.

Durant el segle XX, mentre l’Estat espanyol es dedicava a censurar tot allò que considerava “obscè”, també guardava un munt d’arxius pornogràfics queer. A “Obscenidad queer” (Bellaterra), Javier Fernández Galeano demostra com les dictadures de Primo de Rivera i Franco van preservar l’eròtica “desviada” i revela quins criteris seguien a l’hora de considerar alguna cosa com a obscena, una barreja delirant de moral religiosa i fervor nacionalista.

En el programa d’avui parlem amb en Sergi Botella, flamant nou director d’Hangar per al període 2025-2029, un espai clau d’experimentació artística que destaca per la seva capacitat de connectar l’art amb la ciència i la tecnologia per abordar debats urgents com la crisi climàtica, la digitalització o la vigilància.

La seva proposta aposta per un model de direcció horitzontal, proper i col·lectiu, amb les artistes residents al centre. Amb ell i amb l’artista resident Oriol Arnedo, conversem sobre com es promouen models de producció cultural no jeràrquics, funcionant com un veritable laboratori de pràctiques obertes i col·laboratives que qüestionen les estructures tradicionals i proposen formes alternatives de convivència i creació.

Quan tothom pensa únicament en si mateix, no pensa en ningú. Una vegada més, hem de situar el benestar individual en relació al benestar general i declarar que la pobresa, la felicitat, la crisi climàtica i la democràcia són, més que mai, zones de batalla política per una bona vida per a tothom. A “A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases” (Bauplan), Jean-Philippe Kindler es jutja a si mateix, a la seva generació i a l'esquerra, amb la mateixa duresa amb què jutja els conservadors i el capitalisme.

El pudor de l'esquerra respecte al que és utòpic —i el que significa una bona vida per a tothom— fa que sigui molt fàcil per als conservadors i neolliberals devaluar retòricament tota aspiració a maximitzar el bé comú, relegant-la al regne dels fantasmes ideològics, de l'infantil o fins i tot de l'estúpid. Ha arribat el moment d'identificar els valors innegociables i defensar-los.

Al Territori Clandestí ja es comença a respirar aire de festivals! I comencen a arribar les programacions que marcaran els caps de setmana dels propers mesos...

Aquest cap de setmana arriba el Tetas Festival, un festival de caire feminista que aposta per la música com a espai de resistència i expressió. Comptarà amb actuacions destacades com les de Rosario, Zahara, Rosarona i Las Que Faltaban Band.

També mirem cap al futur: el festival Sónar. Una cita imperdible amb les músiques més avançades del panorama internacional. El Sonar com ja sabeu és aquests dies objecte de debat arran de la compra del festival per el fons d'inversió KKR, fons que entre moltes altres empreses també és propietari d'una immobiliària que pretén fer-se amb bona part del territori de Gaza.

“La civilització occidental s'ha construït sobre una idea perversa i equivocada de la natura humana”, afirma Marshall Sahlins a La ilusión occidental de la naturaleza humana (Virus). El supòsit d’una “naturalesa animal” o “feréstega” de l'ésser humà prèvia a la cultura i la societat ha servit per establir sistemes jeràrquics i formes de domini polític que han justificat la por i la violència com a base dels sistemes de govern, o les segregacions natura/ cultura, dona/ home, societat civilitzada/societat salvatge.

Però aquesta hipotètica “naturalesa humana”, com demostra l’antropòleg nord-americà al seu assaig, és una altra construcció cultural, en aquest cas pròpia d’Occident. Un llibre d’aquells que t’obliguen a replantejar-te la realitat.

Tornem a la FIM Vila-Seca, la Fira de Música Emergent i Familiar arriba a la vint-i-unena edició convidant-nos a tocar el futur. Un futur que ens arriba de la mà de moltes propostes emergents que aquests dies hem tingut oportunitat de gaudir a Vila-seca. Són músiques que aniran nodrint programacions de sales i festivals. Propostes que també aniran desfilant pel nostre programa.

Avui descobrim la proposta de Versembrant d'acostar la poesia catalana a la música urbana, i els projectes de Terrae i Alosa.

La Gran Apagada del passat 28 d’abril pot ser entesa com un esdeveniment molt significatiu en el procés de transformació de la idea del progrés de la qual hem parlat unes quantes vegades a La Biblioteca Inflamable.

Aprofitant la conjuntura, recuperem alguns llibres que poden aportar llum a la foscor (ehem): “Introducción al decrecentismo” (Editorial Popular) de Serge Latouche; “La industria del conspiracionismo” (Ediciones El Salmón) de Matthieu Amiech; “Futurofobia” (Plaza y Janés) d’Héctor García Barnés; i “Bienvenidos al colapsoceno” (Irrecuperables) d’Andoni Alonso i Iñaki Arzoz.