Un petit homenatge a aquesta dona escriptora dels segles XIV i XV, Christine de Pisan, que es va convertir en la primera escriptora de la literatura francesa que va poder viure d’escriure.

I també un petit homenatge a Pilar Godayol, perquè gràcies al seu llibre “On són les dones?” (2024) he descobert a Christine de Pisan, l’autora de “La ciutat de les dames” (1405).

“La ciutat de les dames”, un llibre que critica l’autoritat dels escriptors misògins de l’època. Tres dames, la Raó, la Rectitud i la Justícia, conversen amb l’autora sobre el menyspreu que senten els homes per les dones. El llibre sortí en resposta al tractat misogin del segle XIII “Les lamentacions de Matheolus”, poema llatí escrit pel clergue Matheoulus on les dones eren definides com a mentideres, luxurioses i desobedients.

Un llibre que reivindica l’escriptura com un mirall de la veritat, la maduresa de dones -fet que implicarà criticar obres clàssiques i medievals d’autors reconeguts- i reivindica també la importància transcendent que les dones tinguin accés a l’educació per tal que puguin ser lliures i puguin tenir capacitat de decisions personals.

Llibre que no ha arribat a Catalunya i a l’Estat espanyol fins al 1990. Fa no res.

Sis segles més tard, continua sent d’actualitat… Cal preguntar-se el perquè?